Expectatives entorn de Nannerl

La veritat és que molts de nosaltres (estic segura que no només jo) hem pensat molt sovint en aquesta senyora, Maria Anna Mozart. Fins i tot alguns hem anat a fer recerca sobre la vida de Nannerl, la germana de Wolfgang Amadeus Mozart. Una nena prodigi? Eclipsada pel germà i per un pare tirà? Una noia rebel?
Va deixar de ser nena i ja no va interessar el pare, Versalles, el món de la música, o hi havia alguna cosa més? Quina relació va mantenir amb el seu germà? Les biografies diuen que hi havia una gran admiració...
Espero que els qui han fet la pel·lícula hagin investigat molt més profundament del que ho vaig poder fer jo en pocs dies, però realment és una d'aquelles biografies interessants, dignes de moltes tesis doctorals des de molts punts de vista.
Sigui com sigui, m'encanta que aquesta senyora tingui una mica de protagonisme, i estic convençuda que s'engegarà un debat al voltant d'aquesta culta persona, que va tenir la desgràcia de ser dona, i la germana gran d'un dels més grans genis de la història de la música.
Així, no me la penso perdre! Ja explicaré les meves impressions.

Més pregons com el d'en Puyal, sisplau!

Ha estat un pregó especial i boníssim. No tant pel que diu, hi ha hagut pregoners que han fet discursos molt bons, però mai tan ben il·lustrats.
A la TV han dit que "ha estat un pregó radiofònic". Però... no haurien de ser tots així?

Ja no entro en si estic d'acord amb el contingut de les seves paraules: moltes sí, i algunes no tant, o altres gens. Però el que estic totalment d'acord és amb el llenguatge. Llenguatge radiofònic? Sí, per favor. Sempre! Tenint els mitjans que tenim avui (i des de fa moltíssims anys), per fi trobo un pregó en el qual el públic riu moltes vegades, i somriu tota l'estona. Que així és un espectacle? Que no ho seria igualment? O els pregons han de pertànyer forçosament al llenguatge avorrit, en el qual tothom mira el rellotge de reüll? Potser el ball de l'àliga no és un espectacle? El pregó també. I en Puyal ho ha deixat clar, és un espectacle, farcit d'un contingut. No un contingut obert, despullat i amb els budells a l'aire. Comprem millor els budells si són ben guarnits.
I aquest pregó ha fet que govern i oposició coincidissin, amb riures i somriures. Més pregons com el del Puyal, sisplau!

Som el que som mentre (hi) som

L'altre dia quan em vaig despertar vaig tenir una sensació estranya, com si em despertés malgrat no ho havia de fer, com si en aquest cas em "donessin una treva" (suposo que era barreja entre somni i realitat), i vaig pensar: "sort, perquè què farien els nens sense mi!".
Però vaig pensar que quan no hi siguem, tot ens serà exactament igual, i que el sentit de la responsabilitat no forma part de les coses que ja no hi són. No sé com explicar-ho.
Nosaltres podem posar les culpes de les coses a aquells que van morir o que ja no són a prop nostre, però no hi són, i en realitat se'ls enfum. Només som el que som mentre (hi) som.

Un dia més

Després d'aportar coses bones i dolentes, avui no deixa de ser un dia més que s'escorre entre les mans i deixa passar a un altre de nou. Tornarà a sortir el sol, demà, com cada dia. Per sort.

Un aniversari més

Avui és el meu aniversari. Ja en són 44, un rere l'altre, amb molta vida acumulada. En molts països del món, l'esperança de vida és molt inferior a l'edat que jo tinc avui. Visc de regal. De fet, qui no viu de regal? És un miracle ser vius, com deia Carmen Martín Gaite a Lo raro es vivir: 

 A mí no me extraña. Es que todo es muy raro, en cuanto te fijas un poco. Lo raro es vivir. Que estemos aquí sentados, que hablemos y se nos oiga, poner una frase detrás de otra sin mirar ningún libro, que no nos duela nada, que lo que bebemos entre por el camino que es y sepa cuándo tiene que torcer, que nos alimente el aire y a otros ya no, que según el antojo de las vísceras nos den ganas de hacer una cosa o la contraria y que de esas ganas dependa a lo mejor el destino, es mucho a la vez, tú, no se abarca, y lo más raro es que lo encontramos normal.

Gràcies Albert, per recordar-me que existeixo i que existeixes encara que gairebé mai em dius res; gràcies als amics i amigues del facebook (molts també de la vida real) que m'heu felicitat durant tot el dia. I l'entorn en què visc el dia a dia també em recorda que estic viva. Ser viu vol dir ser susceptible de canviar. La vida és canvi. Allò que no té vida es queda intert, quiet.
Qui dia passa, any empeny! Demà, més.

Farta...

Una professora deia que la pitjor censura és l'autocensura.
Estic farta de ser "políticament correcta"... S'ha acabat!!

Cómo aprovechar una clase de spinning para entrenar bicicleta de carretera

Avui he postejat al de "trucs", però ben bé podia haver-ho posat aquí.
Si voleu accedir-hi, aquí teniu l'enllaç: http://evastricks.blogspot.com/2011/05/como-aprovechar-una-clase-de-spinning.html