Muntar una galeria d'art

Demà vaig a ajudar a muntar una galeria d'art. Veure on decideixen penjar els quadres, per què, i penjar-los, és clar!
Roba per embrutar i moltes ganes de treballar.
Allà vaig!

Balanç de les vacances

Fer un balanç de les vacances, en aquest cas, és molt difícil.
Moments bons, dolents, fantàstics, horrorosos. Del cel a l'infern en un segon. De vegades de l'infern al cel en uns minuts...
Moments de coneixences, de separacions, de solitud i companyia. De pensar molt, i d'actuar sense pensar, també.
Com la vida, en constant moviment. Obrint etapes i tancant-ne d'altres. Unes que cuegen i altres que comencen a despuntar.
Espero que mai a la vida de nou pateixi aquestes oscil·lacions que segur que no mereixo. Una torre Eiffel il·luminada es veu des de tot arreu, evident, però també que no es veu des d'enlloc... Si no es vol veure, és clar.

Finlàndia. Helsinki i Rovaniemi

Aquesta és la meva primera vegada a Finlàndia. I sola.
Va ser un dia dur, però no massa. Finalment vaig poder seure, Helsinki semblava pla però no ho és gaire, sobretot amb una bicicleta sense marxes i amb fre en el peu...
Al port de Helsinki feia un sol que cremava la pell. Estava asseguda en una taula del port, menjant un entrepà de "pescaíto frito" a l´estil finlandès: amb "bitxu".
Vaig fer tota la part sud de Helsinki en bici, amb una bici de préstec de l´ajuntament, que són verdes amb les rodes grogues. A aquestes bicis hi poses 2 euros (a l'estil del carro del Carrefour) i te l´emportes. Quan acabes, la tornes i punt. La llàstima és que costen molt de trobar perquè, com diuen els d´informació, són "molt populars". És clar, bici gratis... Vaig estar 20 minuts buscant a cada racó queu m´havien dit que en trobar alguna... fins que en vaig trobar una a terra, però, és clar, espatllada.
Un home d´uns 50 que anava amb bici es va acostar a mi amb un pal i va comensssar (sorri, però els teclats de Finlàndia no tenen ces trencades) a parlar-me en finès. Ves per on, un altre! Li vaig dir, com a tothom, que jo no parlo finès, i de seguida es va adresssar a mi en anglès, i vam posar junts la cadena que havia sortit. Encara avui em duren els dits negres, com costa això de treure, catxis! Ara, amb la bici arreglada, només em faltava posar-hi els 2 euros famosos i ja era meva! Però, és cla!r, com no!, no tenia 2 euros en una sola moneda. Vaig demanar a gent que passava per allà i, casualment, ningú portava una moneda de 2 euros!
Vaig anar al bar que hi havia al costat, el noi se´m va tornar a adrecar en finès. Li vaig dir amb cara de pena que no, que no parlava finès, però sí anglès i si tenia canvi en una moneda de 2 euros i un lavabo per rentar-me les mans. Molt amable, em va donar canvi i em va ensenyar el camí del lavabo. Em vaig rentar les mans a corre-cuita, pensant en la bici.
Hi seria la bici? Doncs sí, sort! Una bici arreglada i de l´Ajuntament és un bon caramel als carrers de Helsinki.
I vaig anar tot el dia amb ella.
Quan al vespre vaig arribar a l´hotel (havia de dormir prop de l´aeroport perquè avui sortia el meu vol cap a Rovaniemi a les 5.30 de la matinada, i havia de ser a les 4.30 a l´aeroport), les indicacions deien que hi havia gimnàs i sauna. Estava cansada i necessitava un relax per poder dormir de seguida.
Em vaig acostar al gimnàs, i les màquines no funcionaven. Però no passa res, després del dia dur de bici, amb uns abdominals ja n´hi havia prop, i apa, cap a la sauna.
Quan obro la porta de la sauna de dones em trobo amb uns calsssotets, unes sabates de talla 45 mínim... I sento veus d´home cantar. Curiós... Entro una mica i els dic que aquella era la sauna de dones, que s'havien equivocat.
Un d'ells, el més jove, devia tenir uns 20 anys, em va dir que ell era holandès i que no parlava anglès, jo els vaig dir igualment que allò era una sauna de dones i no d'homes, i que a la porta del costat hi havia la sauna d'homes on hi podian anar. Em van dir: "Un momeeeent, un momeeeent!". Vaig intuir que aviat se n'anirien i vaig baixar a recepció a explicar-los-ho.
Vaig tornar a pujar i el jove em va tornar a parlar en anglès, (aquest cop en sabia més, d'anglès, ves per on!), que els seus companys li havien dit que per ells no hi havia problema si entrava jo. Un d'ells, que es creia molt "guaperes", se'm va enrotllar molt dient que a Holanda la sauna de dones i homes és mixta. Jo li vaig respondre que potser sí, però que si l'hotel tenia sauna d'homes i de dones s'havia de respectar.
Doncs menuda sóc jo! Els vaig fer fora. Van sortir, però jo estava segura que el "guaperes" tornaria, perquè s'havia interessat massa per la meva vida privada amb preguntes indiscretes.
Doncs un altre cop cap a fora!
Finalment vaig fer la sauna i vaig anar cap a l'habitació.
Aquest matí m'han despertat a les 3.45, però he fet tard... Sort que he arribat a agafar el vol.
A les 9 del matí ja tenia plantada la tenda davant del riu a Rovaniemi.
He llogat una altra bicicleta fins divendres, i he fet tots els camins de la vora de Rovaniemi amb bici.
He anat a veure Santa Claus a Napapiiri, i cap a la biblio de Rovaniemi, molt xula per cert!
Em fan fora, només puc estar-m'hi aquí uns 20 minuts, o sigui que... aviat més!

I per fi... les vacances!

Per fi van arribar les vacances. Un estiu diferent. En propers pòstings, més. 

La disposició creativa

Molts que em coneixen saben que sovint els parlo de la meva teoria de la disposició creativa.
I és curiós, perquè no es tracta de disposar les coses de manera creativa, sinó de tot el contrari. Es tracta, més aviat d'estar "en disposició creativa", independentment d´allò que hi hagi al voltant.
Et poden passar coses bones o dolentes, pots estar físicament actiu o passiu... L´important és estar en disposició creativa.
Crear i re-crear sons, volums, colors, viure i estar receptiu a tot allò que t´envolta, i saber reconèixer les oportunitats, per aprofitar-les!
Aquest estiu podia ser bo o dolent. I he triat que sigui fantàstic. Al setembre engego un any en què tindré molta feina, i he de descansar. I, per a mi, descansar vol dir canviar d´activitat i, si pot ser --encara que no és obligatori--, d´espai.
Aprofitar les oportunitats per crear i solucionar temes pendents de tota la vida. No sé si arribaré a veure l´aurora boreal, però anar a Finlàndia és un dels meus somnis. Tenda de campanya a les espatlles, malles per anar amb bicicleta, autan per als mosquits... i cap allà que hi falta gent!
Sola, però amb la bona companyia de la disposició creativa, que és qui m´ha ajudat sempre, i sempre ha estat amb mi. Sort que aquesta no m´ha fallat mai.

El millor petó

Per a mi, sens dubte, el millor petó de la història del cine és aquest. Burt Lancaster i Deborah Kerr a la platja.
Força, seducció, erotisme, passió... Tot des d'una elegància inqüestionable.
Però... Això sí. És una escena en blanc i negre en una pel·lícula de guerra, i avui això costa. No entra. En un moment en què el llenguatge audiovisual no estava tan present a a la vida quotidiana, en el qual tot es veia des d'uns ulls verges, tot s'interpretava de manera diferent, i quedava en el cervell per sempre. Ara tot és temporal, tot perd força.
Però a mi encara m'agrada despullar-me de tot el quotidià audiovisual i rellegir aquesta escena amb mirada innocent. I no només no perd força, sinó que en guanya amb els anys.

Deseos nocturnos

Aquest posting no és meu. És de la meva germana. Amb el seu permís, el publico aquí.

Echada, aquí en mi cama, no dejo de pensar en ti. Me dan ganas de agarrarte y apretarte lo mas fuerte que pueda. No puedo olvidar lo que sucedió la noche pasada. Siento incontrolables deseos de cerrar mis manos en tu cuerpo... El recuerdo de esa noche caliente es intenso y me deja más angustiada todavía. Todo sucedió en esta cama. Apareciste, y rápidamente te aproximaste. Sin ningún pudor te adueñaste de mi cuerpo desnudo. Ante mi fingida indiferencia, te acercaste más y más. Mordías mi cuerpo sin ningún escrúpulo, hasta mis partes mas intimas. Me volviste loca... Hasta que me dormí... Hoy, cuando me desperté, te busqué desesperadamente, pero no te encontré... Por toda la sábana quedaban restos de todo lo que sucedió durante la noche. En todo mi cuerpo dejaste marcas para que yo no me olvidara de ti. Esta noche voy a acostarme más temprano y te esperaré. Cuando llegues, sentirás la rapidez que tendré cuando te acerques a mi. Voy a saltar y te agarraré con toda mi fuerza para que no escapes. Quiero apretarte.... y descansaré cuando sienta la sangre caliente de tu cuerpo. Sólo así podré librarme de ti, "PUTO MOSQUITO DE LOS COJONES".