Sempre he valorat molt la gent prudent. I jo he intentat ser-ho, sempre que he pogut. Però encara valoro més la gent que s’atreveix a donar la seva opinió.
La Dole, o Doli, una amiga íntima que tinc, i amb qui comparteixo moltes –moltíssimes-- opinions, em va donar una bona bufetada, dimarts, quan em va dir: "És que mai dius allò que opines. I m’agradaria saber-ho. Encara que només sigui perquè corroborar allò que jo penso té un component hormonal agradable". (Doli, sé que exactament no vas dir això, però estic segura que el contingut era aquest). I la Doli tenia raó. De vegades em fa por expressar l’opinió, però no perquè dubti de la meva opinió, sinó per si no tinc tota la informació. Valoro molt la gent que té opinió de les coses, sempre que siguin fundades, i si no expresso una opinió normalment és perquè no sé si tinc tota la informació. Però... davant de la Doli tampoc? És curiós. Sé que si no tinc tota la informació i ella la sap, em corregirà...
Potser va sent hora de confiar més en mi mateixa, i quan no tingui informació suficient, anar a cercar-la clarament, sense cap por, i dir allò que opino i en veu alta, no només davant de la Doli. Per cert, crec que Doli és el mateix nom que "Dolors", és un gran nom. Només aprenem a cops... Gràcies, Doli!
dijous, d’octubre 13, 2005
diumenge, d’octubre 02, 2005
La cursa de la Barceloneta 2005
Aquest any hem tornat a fer la cursa de la Barceloneta.
Ha estat un dia preciós. Pluja i sol, com la vida.
Els nens, molt bé. L´Ernest amb unes ganes de córrer impressionants. Es posava en posició de sortida de 1500, com un professional. Moníssim. I déu n´hi do com ha corregut. I l´Eloi? Una mica impressionat per l´alçada dels seus companys, que eren tots més grans que ell, acaba de canviar de categoria, i és dels petits... però no s´ha deixat tòrcer, ha corregut amb molta energia. I l´Emma, pobreta, moníssima, amb la mà a la boca, donant-me la mà, i caminant. Ha estat l´última i de bon tros, el noi del micro anava cridant-la, animant-la, i ella devia pensar què fa aquesta gent mirant-me i el meu nom ressonant pertot arreu? Al final, quan ha arribat a meta, llavors ha corregut amb totes les seves forces... bona lliçó, kriñu, massa jove, t´entenc però la meva feina és que vagis veient, amb naturalitat, les coses bones de la vida, amor.
Ens ha plogut, suficient per refrescar-te quan estàs corrent, meravellós.
Pel que fa a la cursa de grans, quan hem arribat al matí, com sempre, nervis, corrent perquè no arribàvem, Papi i Glòria esperant... Un liu.
Després, ves a buscar els pitrals, el xip, paga´l, posa-te´l, i apa! Sense temps d´escalfar, cap a la sortida.
Total, que per no sé quina raó m´he trobat a la línia de sortida amb tots aquells que corren a 3 pelat, prims com pals, i jo espantada perquè no em tiressin a terra quan el senyor de la pistola la fes anar.
Total, que sona la pistola, cop de fuet al cor.
I tots, a tope cap al Km 1.
No he caigut, bon senyal!
La bona cosa és que he pogut veure quines noies anaven davant meu, tot i que no hi donava gaire importància... com sempre, je je...
He deixat passar tots aquells que van a tope des del principi, i a partir del Km 2 he començat a veure que ja no em passava ningú, havia trobat el meu grup.
Noies per davant, noies per darrere, i molts més nois al voltant. Superguai. M´encanta. Hi havia tants nois i noies que havia de passar de fer una bona classificació. Així m´assegurava una cursa per disfrutar.
Total, que a disfrutar tocaven.
Km 2, 8.26. De moment, anava massa ràpid, però no volia pensar-hi, ja sol passar això, especialment si surts amb els corredors que van davant...
Doncs no! del 2 al 3, 4.05. Encara era massa ràpid, però m´hi trobava bé. Ara anava a prop d´una noia que anava molt abrigada, no sé perquè, perquè se la veia que sabia de què anava això de córrer, era estrany. Del 3 al 4, 4.13. Ja he vist que podia mantenir un ritme per sota de 4.25, estava encantada de la vida! Segur que faria més bona marca de 45 al 10.000!!!
Llavors m´he sentit confiada, i a més el temps ha acompanyat. Els companys que he trobat pel camí m´han donat molt suport, i jo a ells. Tant, que al final de la cursa els he animat jo, i tots els que anaven amb mi han quedat per davant!!!
Km 10: 42.24!!! Al final de la cursa, Km.11: 46.51.
5a. de la general femenina!
És d´aquelles curses que tot i que no t´emportes premi saps que has fet un marcon i que t´has trobat bé. Aquest és el millor premi.
Total, pluja a la cara suau quan tenia calor, trepitjamenta de bassals superguais quan plovia... un goig increïble. Entre el Barça d´ahir i la cursa d´avui, feliç.
10 a l´11, 4.26
9 al 10, 4.23
8 al 9, 4.11
5 al 8, 12.53
4 al 5, 4.10
3 al 4, 4.13
2 al 3, 4.05
0 al 2, 8.26
Total: 46.51
Ha estat un dia preciós. Pluja i sol, com la vida.
Els nens, molt bé. L´Ernest amb unes ganes de córrer impressionants. Es posava en posició de sortida de 1500, com un professional. Moníssim. I déu n´hi do com ha corregut. I l´Eloi? Una mica impressionat per l´alçada dels seus companys, que eren tots més grans que ell, acaba de canviar de categoria, i és dels petits... però no s´ha deixat tòrcer, ha corregut amb molta energia. I l´Emma, pobreta, moníssima, amb la mà a la boca, donant-me la mà, i caminant. Ha estat l´última i de bon tros, el noi del micro anava cridant-la, animant-la, i ella devia pensar què fa aquesta gent mirant-me i el meu nom ressonant pertot arreu? Al final, quan ha arribat a meta, llavors ha corregut amb totes les seves forces... bona lliçó, kriñu, massa jove, t´entenc però la meva feina és que vagis veient, amb naturalitat, les coses bones de la vida, amor.
Ens ha plogut, suficient per refrescar-te quan estàs corrent, meravellós.
Pel que fa a la cursa de grans, quan hem arribat al matí, com sempre, nervis, corrent perquè no arribàvem, Papi i Glòria esperant... Un liu.
Després, ves a buscar els pitrals, el xip, paga´l, posa-te´l, i apa! Sense temps d´escalfar, cap a la sortida.
Total, que per no sé quina raó m´he trobat a la línia de sortida amb tots aquells que corren a 3 pelat, prims com pals, i jo espantada perquè no em tiressin a terra quan el senyor de la pistola la fes anar.
Total, que sona la pistola, cop de fuet al cor.
I tots, a tope cap al Km 1.
No he caigut, bon senyal!
La bona cosa és que he pogut veure quines noies anaven davant meu, tot i que no hi donava gaire importància... com sempre, je je...
He deixat passar tots aquells que van a tope des del principi, i a partir del Km 2 he començat a veure que ja no em passava ningú, havia trobat el meu grup.
Noies per davant, noies per darrere, i molts més nois al voltant. Superguai. M´encanta. Hi havia tants nois i noies que havia de passar de fer una bona classificació. Així m´assegurava una cursa per disfrutar.
Total, que a disfrutar tocaven.
Km 2, 8.26. De moment, anava massa ràpid, però no volia pensar-hi, ja sol passar això, especialment si surts amb els corredors que van davant...
Doncs no! del 2 al 3, 4.05. Encara era massa ràpid, però m´hi trobava bé. Ara anava a prop d´una noia que anava molt abrigada, no sé perquè, perquè se la veia que sabia de què anava això de córrer, era estrany. Del 3 al 4, 4.13. Ja he vist que podia mantenir un ritme per sota de 4.25, estava encantada de la vida! Segur que faria més bona marca de 45 al 10.000!!!
Llavors m´he sentit confiada, i a més el temps ha acompanyat. Els companys que he trobat pel camí m´han donat molt suport, i jo a ells. Tant, que al final de la cursa els he animat jo, i tots els que anaven amb mi han quedat per davant!!!
Km 10: 42.24!!! Al final de la cursa, Km.11: 46.51.
5a. de la general femenina!
És d´aquelles curses que tot i que no t´emportes premi saps que has fet un marcon i que t´has trobat bé. Aquest és el millor premi.
Total, pluja a la cara suau quan tenia calor, trepitjamenta de bassals superguais quan plovia... un goig increïble. Entre el Barça d´ahir i la cursa d´avui, feliç.
10 a l´11, 4.26
9 al 10, 4.23
8 al 9, 4.11
5 al 8, 12.53
4 al 5, 4.10
3 al 4, 4.13
2 al 3, 4.05
0 al 2, 8.26
Total: 46.51
El Barça em continua fent vibrar
Després de 15 anys, el Barça en directe em continua fent vibrar. Sembla mentida, semblava com si no hagués passat el temps. Ara, jo era 15 anys més gran, i la companyia era una altra: ahir hi vaig anar amb un dels meus tres fills i una amiga. Però el Barça continuava fent-me cridar, dient Ai quan ens van marcar gol, o quan la pilota va anar directa al pal, fent-me enfadar contra l´àrbitre... i cridant Goooool!! tres o quatre vegades, tot i que només comptessin dos de tots aquests gols, que divertit.
I la companyia! Vaja amiga! Si jo cridava, ella encara més! Ella és molt aficionada, és del Flamengo, i m´explica coses d´allà que semblen mentida totes elles!!! Fuchibau, Fuchibau!!!
So, si hi ha moments a la vida en què pots afirmar que ets feliç, un d´ells ha estat aquest. El Joan ens va convidar a bocates, patates "del Barça", xerve, fanta i aigua... fins i tot ens va portar en cotxe a casa. Què més podia desitjar?
A més, sabia que hi havia més gent prop, que estaven compartint amb mi allò que jo veia. Feliç, sí. MOLT feliç.
I la companyia! Vaja amiga! Si jo cridava, ella encara més! Ella és molt aficionada, és del Flamengo, i m´explica coses d´allà que semblen mentida totes elles!!! Fuchibau, Fuchibau!!!
So, si hi ha moments a la vida en què pots afirmar que ets feliç, un d´ells ha estat aquest. El Joan ens va convidar a bocates, patates "del Barça", xerve, fanta i aigua... fins i tot ens va portar en cotxe a casa. Què més podia desitjar?
A més, sabia que hi havia més gent prop, que estaven compartint amb mi allò que jo veia. Feliç, sí. MOLT feliç.
divendres, d’octubre 22, 2004
La creación del Che
Diarios de Motocicleta.
Película maravillosa, de producción ejecutiva de Robert Redford. Gael García Bernal maravilloso, su compañero, Rodrigo de la Serna, está quizás incluso mejor que él, una dirección excepcional, una química entre los personajes con una magnífica dirección de actores. Unos paisajes, unos símbolos, película redonda.
Película maravillosa, de producción ejecutiva de Robert Redford. Gael García Bernal maravilloso, su compañero, Rodrigo de la Serna, está quizás incluso mejor que él, una dirección excepcional, una química entre los personajes con una magnífica dirección de actores. Unos paisajes, unos símbolos, película redonda.
dimecres, d’agost 11, 2004
dimecres, d’agost 04, 2004
MARIUS ET JEANETTE, un film frais, sur l'amour, l'amitié, l'expérience, et surtout sur l'amour des personnes plus âgées, non pas seulement des jeunes, surtout pas sur l'amour "Hollywood". L'amour des personnes qui ont vécu, son background, des relations entre des personnes qui malgré toutes ses différences s'apprécient. Bonnes, très bonnes les réflexions de Justin (super bon acteur!) à propos des religions et des fondamentalismes...
Grande recommandation!
Grande recommandation!
HARRY, UN AMI QUI VOUS VEUT DU BIEN.
Quel beau film!
Impressionant Sergi López. Combien on peut faire du mal en voulant faire du bien! Il est apte à la comédie, à la tragédie, un bon pari!
Quelle direction d'acteurs! Quelles vues! Quelle bonne impression de famille de personnes âgées de 30 ans!
De plus, je m´y suis vue moi-même quelques fois là dessus!!!
Superbe!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)